La Fiscalia Anticorrupció ha decidit arxivar la denúncia presentada per Josep Lluís Trapero en què es declarava víctima de l’anomenada Operació Catalunya, una suposada trama policial i política destinada a desacreditar figures vinculades al moviment sobiranista. Segons informa ElNacional.cat, l’exmajor dels Mossos d’Esquadra havia aportat documentació i testimonis per demostrar que va ser objecte d’una campanya de desprestigi i investigacions irregulars per part de determinats aparells de l’Estat espanyol.

Malgrat les evidències aportades, el ministeri públic ha conclòs que no existeixen indicis suficients de delicte per continuar amb la investigació, i ha optat per arxivar la causa. Aquesta decisió ha estat rebuda amb perplexitat per sectors polítics i socials que veien en el cas de Trapero un exemple clar de les pràctiques presumptament il·lícites que es van dur a terme durant anys per combatre l’independentisme. Segons RAC1, el mateix Trapero es va presentar com una víctima d’aquesta operació, posant de manifest que havia estat espiat, investigat i assenyalat públicament sense cap motiu legal aparent.

En una entrevista concedida a SER Catalunya, Trapero va reiterar que mai no va rebre explicacions oficials sobre l’origen de les filtracions o les sospites llançades contra ell, i va denunciar que l’objectiu era desactivar-lo professionalment i erosionar la seva imatge pública. Durant la conversa, el director general dels Mossos va expressar la seva decepció pel fet que la justícia no hagi aprofundit en una qüestió tan greu que afecta directament l’estat de dret i la confiança ciutadana en les institucions.

La denúncia arxivada girava al voltant de suposades actuacions impulsades des del Ministeri de l’Interior durant l’època de Jorge Fernández Díaz, en què, segons Trapero, es van orquestrar informes sense fonament per desacreditar-lo, coincidint amb moments clau del procés sobiranista. Aquestes accions haurien format part d’una estratègia més àmplia per neutralitzar personalitats catalanes influents que es consideraven desafiants per a l’Estat. Tot i aquestes sospites, la Fiscalia considera que no s’ha pogut demostrar l’existència de delictes concrets ni identificar responsables concrets amb proves sòlides.

Aquest gir judicial ha reobert el debat sobre la transparència de les estructures de poder i els límits dels aparells policials en democràcia, especialment quan actuen sense control judicial efectiu. Diversos experts en dret han qüestionat la manca d’investigació profunda i han advertit que arxivar casos com aquest pot tenir un efecte dissuasiu per a altres possibles víctimes que desitgin denunciar abusos similars.

Per altra banda, les declaracions de Trapero han estat interpretades com un intent de protegir el cos dels Mossos d’Esquadra, diferenciant entre les pràctiques delictives de determinats sectors de la Policia Nacional i la feina professional del cos català. En aquest sentit, ha destacat que l’objectiu era preservar la credibilitat d’una institució que ha estat clau en la seguretat de Catalunya i que ha treballat amb rigor, fins i tot en escenaris políticament tensos.

Tot i l’arxivament, el cas ha deixat empremta en l’opinió pública i en l’entorn polític. Diversos partits han exigit que es faci una comissió d’investigació per aclarir què va passar durant els anys en què es desplegava l’Operació Catalunya, i s’han compromès a continuar pressionant perquè s’assumeixin responsabilitats. Així mateix, s’ha posat en dubte la imparcialitat de determinades estructures de l’Estat quan actuen en contextos de conflicte polític.

Mentrestant, Trapero manté el seu lloc al capdavant de la direcció general dels Mossos, però no ha descartat emprendre altres accions si apareixen noves proves. Tot i les adversitats, ha reiterat el seu compromís amb el servei públic i la defensa de la veritat, assegurant que continuarà lluitant contra qualsevol intent d’utilitzar les institucions amb finalitats polítiques.