Roger Español ha presentat una petició formal per imposar penes de fins a 13 anys de presó per a cadascun dels quatre agents de la Policia Nacional que considera responsables de les lesions greus que va patir durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Segons ha informat ElNacional.cat, l’acusació particular que representa l’activista reclama que es jutgin els policies pels delictes de lesions amb l’agreujant de prevalença del càrrec públic, actuació imprudent i ús desproporcionat de la força contra població civil desarmada.

L’incident va tenir lloc davant l’escola Ramon Llull de Barcelona, un dels col·legis electorals on es van registrar escenes de violència policial durant la jornada del referèndum, que havia estat declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. En aquell context, Roger Español va rebre l’impacte d’una bala de goma disparada per un dels agents, fet que li va provocar la pèrdua de la visió d’un ull, tal com recull Nació Digital.

La querella, que ha estat admesa a tràmit, s’adreça contra quatre membres del cos policial estatal: un dels quals va ser identificat com l’autor material del tret, mentre que els altres tres haurien actuat com a col·laboradors necessaris, en tant que van contribuir a la càrrega policial sense intentar evitar l’agressió ni atendre la víctima. L’acusació sosté que l’actuació dels agents no només va ser il·legal, sinó també clarament desproporcionada i mancada de justificació operativa.

Els advocats d’Español insisteixen que la utilització de projectils de goma estava prohibida a Catalunya des de l’any 2014, arran de l’aprovació d’una normativa que vetllava per limitar els efectes nocius d’aquest tipus de munició. Tot i això, la Policia Nacional va continuar emprant-los durant l’1-O, cosa que, segons l’acusació, constitueix una vulneració greu de la legislació vigent i dels drets fonamentals de les persones.

Segons El Punt Avui, la causa s’emmarca dins d’un procés judicial que ha estat llarg i ple d’obstacles, en què la identificació dels agents implicats ha estat difícil per la manca de números visibles en els uniformes i la negativa inicial a col·laborar per part del cos policial. Tot i aquestes traves, finalment s’ha aconseguit identificar els presumptes responsables gràcies a l’anàlisi de vídeos, imatges i testimonis que documenten detalladament els fets.

Roger Español ha estat una de les veus més actives en la denúncia pública de la repressió exercida l’1-O. A més de presentar la querella, ha participat en actes institucionals i conferències per visibilitzar les conseqüències físiques i psicològiques que va patir arran de l’actuació policial. En diverses ocasions ha remarcat que no busca venjança, sinó justícia i reconeixement per a totes les persones que van patir vulneracions de drets aquell dia.

L’acció legal també té una dimensió simbòlica, ja que per a molts sectors de la societat catalana l’1 d’octubre representa una data clau en la defensa de la democràcia i el dret a decidir, i casos com el de Roger Español posen de manifest la necessitat de revisar les actuacions policials i garantir que no quedin impunes. El procediment judicial continuarà amb la vista oral, en què es presentaran les proves que sostenen l’acusació contra els quatre agents implicats. Tant l’acusació particular com les entitats de drets humans esperen que la justícia actuï amb imparcialitat i responsabilitat, valorant l’impacte d’uns fets que encara avui generen debat i indignació.