El debat sobre la presència del castellà a les escoles catalanes continua generant controvèrsia, tant a nivell polític com judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a ordenar el manteniment del 25% de castellà en dotze centres escolars, tal com recull el diari ARA, mantenint d’aquesta manera l’aplicació de la sentència que exigeix una proporció mínima d’aquesta llengua en el sistema educatiu. Aquesta decisió judicial arriba en un context on el model d’immersió lingüística continua sent objecte de debat i crítica.

Aquesta setmana, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha votat en contra d’una proposta que instava el Govern a no aplicar la sentència del TSJC, segons informa ElNacional.cat. La moció, defensada per partits independentistes, pretenia protegir el model actual d’ensenyament, considerat per molts sectors com una eina clau per a la cohesió social i lingüística. No obstant això, el vot contrari del PSC ha estat interpretat per diversos actors com un posicionament favorable al discurs judicial i a una certa normalització del bilingüisme obligat.

El conflicte, però, no es limita a l’àmbit estatal. Tal com apunta El Punt Avui, la batalla pel percentatge de castellà a les aules ha traspassat fronteres i es dirigeix cap a Europa, on es busca una instància internacional que pugui garantir la protecció del model d’immersió. Diverses entitats i associacions han denunciat el que consideren una intromissió judicial en competències educatives de la Generalitat, i han portat el cas davant d’òrgans europeus per tal d’aconseguir suports fora de l’Estat.

L’aplicació de la sentència ha generat també una forta resposta en el món educatiu. Mestres, famílies i sindicats han expressat la seva preocupació davant la imposició d’un percentatge que altera l’organització pedagògica dels centres, posant en dubte la viabilitat d’un model uniforme aplicat per via judicial. Els equips docents afectats per la mesura denuncien una manca d’acompanyament per part de l’administració i una pressió afegida que desvirtua el projecte educatiu de cada escola.

D’altra banda, la Generalitat es troba en una situació complexa, atrapada entre les exigències legals i la defensa d’un sistema que ha estat exemple de convivència lingüística durant dècades. Tot i els intents de modificar el marc normatiu per blindar l’ús del català com a llengua vehicular, la justícia ha continuat exigint el compliment estricte de les sentències anteriors. Aquesta situació ha propiciat un enfrontament entre poders que transcendeix l’educació i se situa en el centre del debat polític sobre l’autogovern.

Al Parlament, la divisió ha quedat palesa. Mentre que els partits independentistes i comuns han denunciat la ingerència del TSJC, el PSC ha adoptat una postura més alineada amb el compliment de les decisions judicials. Aquesta posició ha provocat crítiques de sectors que veuen en aquesta actitud una renúncia a la defensa activa del català com a llengua pròpia de l’escola. La votació recent ha deixat entreveure que la protecció del model d’immersió no compta amb un consens polític ampli, malgrat el suport social que encara conserva.

En paral·lel, les famílies que defensen l’aplicació del 25% han mantingut la seva pressió a través de recursos judicials, i algunes organitzacions continuen buscant jurisprudència que obligui a estendre el percentatge a més centres. Aquesta estratègia ha estat interpretada per entitats de defensa de la llengua com un atac sistemàtic contra el català, que pot provocar una reducció real del seu ús a les aules si no es frena a temps.

Amb tot plegat, la discussió sobre la llengua vehicular ha tornat a evidenciar la tensió entre la voluntat democràtica del Parlament i l’actuació de la justícia espanyola, obrint un nou front en la lluita pel reconeixement del català com a eix vertebrador de l’educació a Catalunya.