El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha expressat un dur rebuig contra el Tribunal Suprem i dos dels seus membres més destacats, Pablo Llarena i Manuel Marchena, acusant-los d’obstaculitzar deliberadament l’aplicació de la llei d’amnistia. En declaracions recollides, Turull ha afirmat que la negativa de la justícia espanyola a aplicar amb normalitat l’amnistia evidencia que “Franco no ha mort”. Aquesta afirmació no és només una metàfora, sinó un senyal d’alarma sobre el que considera una actitud autoritària dins del sistema judicial.

Turull ha denunciat que la judicatura espanyola actua amb una clara voluntat de revenja política i no pas amb imparcialitat. Segons ha remarcat en una entrevista citada per dBalears, considera que Llarena i Marchena són “l’encarnació viva del franquisme”, una expressió que utilitza per retratar una concepció del poder allunyada dels valors democràtics. Per al dirigent independentista, l’Estat espanyol no ha trencat amb el seu passat autoritari i això es reflecteix en la negativa del Suprem a acceptar el mandat democràtic expressat a través de la llei d’amnistia.

Des de Catalunya Press, també s’informa que Turull ha vinculat la resistència judicial amb una estratègia de l’Estat per perpetuar la repressió contra l’independentisme, tot i que la majoria parlamentària espanyola ha validat la norma que hauria de permetre tancar un capítol repressiu. Aquesta actitud del poder judicial és, segons ell, un símptoma d’un sistema polític que no ha fet net amb el passat i que continua funcionant amb els mateixos ressorts que durant la dictadura.

En declaracions recollides per ElNacional.cat, Turull insisteix que no és admissible que els jutges decideixin unilateralment quins articles de les lleis es poden aplicar i quins no, especialment quan aquestes normes han estat votades al Congrés. Considera que això posa en entredit no només la credibilitat del Suprem, sinó la mateixa arquitectura institucional de l’Estat, on el poder judicial sembla situar-se per sobre del legislatiu. La crítica s’adreça especialment a la incapacitat o falta de voluntat de les institucions estatals per garantir una justícia igual per a tothom.

L’exconseller també ha fet una crida a la societat catalana perquè no accepti la paràlisi com a normalitat, i a mantenir-se ferma davant els intents d’alguns estaments de controlar políticament els avenços en drets civils. En aquest sentit, Turull considera que la resposta a aquesta involució democràtica ha de ser col·lectiva, ferma i persistent, tal com va ser la mobilització massiva a favor de l’amnistia i la llibertat dels represaliats.

El posicionament del Suprem ha estat rebut per Junts com un intent de deixar sense efecte una llei legítima, una acció que, segons Turull, només es pot entendre des de la perspectiva d’un sistema que mai ha assumit les seves pròpies ombres. El líder de Junts conclou que la justícia espanyola s’ha convertit en l’última trinxera de l’unionisme repressiu, i que aquest bloqueig judicial només reforça la necessitat de continuar lluitant per una Catalunya sobirana i lliure de les estructures autoritàries del passat.