L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha afirmat en un recent informe que existeixen indicis d’ingerència russa en el procés independentista català, un fet que ha reobert el debat sobre la influència de potències estrangeres en els esdeveniments polítics de Catalunya els darrers anys. Segons recull ElNacional.cat, l’informe denuncia que diversos agents vinculats al Kremlin haurien intentat desestabilitzar la política interna d’Espanya aprofitant la crisi catalana com a oportunitat per erosionar les institucions democràtiques europees.

L’ens europeu, amb seu a Estrasburg, considera que hi ha elements suficients per concloure que actors russos van contribuir a amplificar narratives independentistes a través de mitjans de comunicació, perfils digitals i suports logístics, tot i que no s’ha pogut establir una vinculació directa entre el moviment català i el govern de Moscou. Tal com explica CatalunyaPress, aquestes accions formarien part d’una estratègia més àmplia del govern rus per intervenir en processos polítics a Europa i dividir els estats membres mitjançant conflictes interns.

L’informe no acusa cap organització catalana d’haver col·laborat activament amb Rússia, però sí remarca que la propaganda provinent de canals afins al Kremlin va ajudar a internacionalitzar el relat de la repressió, especialment en el període posterior a l’1 d’octubre de 2017. A més, es destaca que aquesta ingerència no es va produir exclusivament a Catalunya, sinó que també es va detectar en altres processos com el Brexit o les eleccions presidencials als Estats Units.

Segons la informació publicada per DBalears, la Comissió de Seguiment de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’informe amb una àmplia majoria, malgrat les crítiques d’alguns diputats espanyols, que consideren que el document no reflecteix amb prou claredat la responsabilitat de les autoritats catalanes. En aquest sentit, s’ha obert un debat sobre si els partits independentistes haurien d’haver desmarcat-se públicament d’aquest tipus de suports externs o si, pel contrari, no tenien cap control sobre aquesta ingerència.

El document presentat per l’Assemblea no té caràcter vinculant, però sí que pot influir en la percepció internacional del conflicte català, i especialment en les accions que futurs organismes europeus puguin prendre respecte a possibles interferències estrangeres. En el mateix text s’insta els estats membres a reforçar els mecanismes de seguretat digital, combatre la desinformació i establir protocols per prevenir ingerències polítiques provinents de països tercers.

El cas català ha estat citat com un exemple rellevant dins l’informe, pel seu impacte mediàtic i per la complexitat institucional que va generar a escala europea. També es destaca que la manca d’una resposta conjunta i coordinada entre les institucions europees va facilitar que aquestes intromissions fossin més efectives.

D’altra banda, diversos representants polítics catalans han rebut amb escepticisme el contingut de l’informe. Alguns sectors consideren que la referència a Catalunya busca deslegitimar el moviment independentista equiparant-lo amb maniobres de potències hostils, malgrat que el mateix informe reconeix que no hi ha proves de col·laboració entre els líders independentistes i Rússia. Altres veus reclamen més transparència i accés a la informació recopilada, per tal de poder avaluar l’abast real d’aquestes accions i si realment van tenir un impacte determinant.

Aquest pronunciament del Consell d’Europa se suma a un conjunt creixent de veus internacionals que alerten sobre la vulnerabilitat dels sistemes democràtics davant les interferències digitals i propagandístiques. L’informe, tot i no tenir efectes immediats, posa de manifest la necessitat de blindar els processos electorals i les decisions polítiques davant influències que puguin posar en perill la sobirania i la legitimitat democràtica dels estats i les seves regions.