Fa deu anys, el Full de Ruta cap a la independència va ser presentat com una de les eines clau per a l’assoliment de la independència de Catalunya en un termini de 18 mesos. Aquest pla, acordat entre Artur Mas i Oriol Junqueras, es va considerar un pacte entre dues de les principals forces polítiques del moment, CDC i ERC, amb l’objectiu d’avançar en la direcció de la sobirania. Segons El Nacional, aquest pla es va dissenyar en el context d’un procés polític amb una gran càrrega simbòlica per a Catalunya, que havia vist com les seves aspiracions d’autogovern eren sistemàticament bloquejades des de Madrid.

El Full de Ruta, que es presentava com una estratègia conjuntament acordada, va ser impulsat en un moment de màxima tensió política entre els partidaris de la independència i aquells que defensaven la unitat d’Espanya. Es tractava d’un document que estableixia els passos que haurien de seguir-se per assolir un Estat propi per a Catalunya. El pla preveia la convocatòria d’una consulta popular, que seria un dels primers moviments per a la declaració unilateral d’independència, en cas que el govern espanyol continués bloquejant les opcions de negociació.

Segons Endavant.info, aquest Full de Ruta es va centrar en la necessitat de buscar suport internacional, un punt clau en les primeres fases del procés. Es volia garantir que, si la independència es feia efectiva, seria reconeguda internacionalment, especialment a la Unió Europea. Això va significar que, per primera vegada, l’independentisme va començar a pensar de manera més estratègica, no només en termes de sobirania interna, sinó també en com garantir una sortida legítima i reconeguda en el context internacional. Aquest aspecte va ser considerat fonamental pel futur de l’aliança amb altres països europeus, així com per establir la viabilitat econòmica i política de Catalunya com a estat independent.

El Full de Ruta, tot i que va generar una gran expectació i esperança entre les forces independentistes, també va ser molt criticat per aquells que consideraven que es tractava d’un pla poc clar, sense garanties de ser efectiu. A més, es van qüestionar les seves marges de maniobra davant la reacció de l’Estat espanyol, que va resoldre inicialment de manera contundent en contra de les aspiracions sobiranistes. Ebre Digital recorda que, a mesura que passaven els mesos i no es complien els objectius immediats establerts en el Full de Ruta, les tensions internes dins dels partits independentistes van augmentar. Alguns membres de l’executiu i d’ERC van començar a dubtar de la viabilitat del pla, mentre que altres, com Junqueras, insistien que el Full de Ruta era només el principi d’un procés més llarg.

Un dels elements més destacats del Full de Ruta va ser la possibilitat d’un referèndum vinculant, una de les reivindicacions més potents de l’independentisme, que es volia que fos internacionalment reconegut. No obstant això, aquesta opció va ser sistemàticament bloquejada per les institucions espanyoles, que van interposar recursos davant el Tribunal Constitucional i van desautoritzar qualsevol intent d’organitzar-lo de manera unilateral. Això va portar a una estratègia més radical per part d’alguns sectors, que finalment van acabar amb la proclamació de la Declaració Unilateral d’Independència l’any 2017.

El Full de Ruta, com es pot llegir en les diverses fonts consultades, va ser un document fonamental per entendre l’escalada del procés independentista, tot i que, deu anys després, els objectius no s’han aconseguit en el termini previst. Encara que en els seus primers moments va generar un gran optimisme, els esdeveniments posteriors, com la repressió judicial i l’exili de líders polítics, van marcar un abans i un després en la trajectòria del procés. El Full de Ruta es va veure com una guia enmig de la complexitat política, però també va ser un element que va evidenciar les limitacions de l’estratègia independentista davant els obstacles legals i la falta de consens intern.

L’actualitat política continua reflectint la influència d’aquell Full de Ruta, ja que l’independentisme segueix presentant propostes i estratègies per aconseguir un Estat propi, tot i que, com es va indicar a les diverses informacions, l’objectiu d’assolir la independència en 18 mesos es va veure frustrat per la forta repressió i la manca de suport efectiu en les institucions internacionals. Des de la presentació del Full de Ruta fins als esdeveniments actuals, el procés ha continuat avançant, tot i les dificultats i les tensions internes que han sorgit al llarg dels anys.