El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit inadmetre la demanda presentada per Josep Costa, diputat de Junts per Catalunya, sobre el veto del Tribunal Constitucional (TC) que impedia el debat sobre la independència de Catalunya al Parlament. Aquest conflicte legal va sorgir arran de la prohibició del TC per debatre sobre l’autodeterminació catalana en el ple del Parlament, un tema que va generar un intens debat polític i jurídic. Costa va portar el cas al TEDH, buscant que el tribunal europeu reobrís el cas i avalués la possible vulneració dels drets de llibertat d’expressió i de representació política que es podien veure afectats per la decisió del TC.

Segons El Periódico, la demanda de Costa es va basar en la idea que el TC, en impedir que el Parlament debatés sobre la independència, estava violant el dret fonamental dels representants electes a exposar lliurement les seves opinions i a exercir la seva tasca parlamentària sense interferències externes. El diputat considerava que la prohibició imposada pel TC no només afectava la seva llibertat d’expressió com a parlamentari, sinó també la capacitat dels ciutadans de Catalunya per veure reflectides les seves opinions en l’activitat política institucional.

D’altra banda, Aldia.cat va informar que després d’aquesta inadmissió, Costa va insistir en què el TEDH revisés la seva postura i reobrís el cas, considerant que la decisió del TC era una clara restricció de la democràcia. En la seva petició, Costa va argumentar que l’estat espanyol estava vulnerant els drets fonamentals dels diputats i de la ciutadania de Catalunya, ja que es nega la possibilitat de discutir o de debatre una qüestió tan rellevant com és el futur polític de la regió. Segons el diputat, aquesta censura impedeix que el Parlament pugui exercir les seves funcions de forma efectiva i lliure, com s’espera en una democràcia de ple dret.

A més, El Nacional va destacar que la negativa del TEDH a acceptar la demanda de Costa arriba en un moment crucial, ja que el debat sobre la independència de Catalunya continua sent un dels principals temes de divisió política i social a Espanya. La prohibició de discutir l’autodeterminació a l’interior del Parlament suposa una forma de silenciar un debat que molts consideren fonamental per entendre les dinàmiques polítiques de Catalunya i el seu lloc dins d’Espanya i d’Europa.

Aquesta decisió del TEDH s’ha produït en el context d’un escenari polític on les tensions sobre la independència segueixen essent molt presents, amb diversos sectors de la societat catalana reclamant la possibilitat de plantejar el futur polític del país de manera democràtica. De fet, moltes forces polítiques catalanes consideren que la censura del TC és una forma de limitar els drets fonamentals, i en aquest sentit, continuen lluitant per garantir que els debats sobre la independència siguin legítims i possibles en l’àmbit institucional.

Aquesta situació ha generat també una gran polarització entre els partidaris de la independència i aquells que defensen la unitat d’Espanya, amb acusacions de vulneració dels drets democràtics i de limitació de la llibertat d’expressió. En aquest sentit, Costa i altres diputats independentistes han subratllat que, tot i la decisió desfavorable del TEDH, continuaran defensant el dret a la llibertat d’expressió política dins del Parlament, especialment en matèries relacionades amb l’autodeterminació i la independència.

Però no només els polítics independentistes han expressat la seva preocupació davant aquesta situació. Diverses entitats socials i juristes han subratllat que el fet que el TC imposi vetos a determinats debats parlamentaris podria suposar un perill per al sistema democràtic, ja que implica un control excessiu sobre l’activitat política i la llibertat dels representants electes. El veto, segons aquests sectors, podria marcar un precedent per a futures restriccions de drets fonamentals que posen en risc la qualitat democràtica del país.

Malgrat l’inadmissió del TEDH, la qüestió segueix sent una problemàtica central en el debat polític i jurídic a Catalunya i Espanya. De fet, aquesta decisió obre la porta a possibles nous recursos i accions legals que podrien portar a una revisió més profunda de la situació per part dels tribunals europeus. En aquest context, l’exigència de transparència i respecte pels drets fonamentals continua sent una de les principals demandes d’una part important de la societat catalana.