En els darrers anys, els serveis de companyia han experimentat un creixement notable a Catalunya, especialment a les grans ciutats com Barcelona. Aquest fenomen, lluny de ser una moda passatgera, reflecteix transformacions profundes dins la nostra societat. Més enllà de les raons personals o comercials, cada vegada és més evident que aquest increment respon també a una manca estructural d’inversió i suport per part de les administracions públiques en àmbits clau com l’atenció psicològica, la salut emocional i les polítiques d’acompanyament social.

Vivim en una societat marcada per la soledat creixent, la desconnexió emocional i la precarització de les relacions humanes. Malgrat els avenços tecnològics i la hiperconnectivitat virtual, moltes persones se senten més soles que mai i acudeixen a locals com La Vie En Rose per passar-ho bé en companyia femenina. Aquesta realitat, accentuada per la crisi econòmica, la pandèmia i l’estrès quotidià, no ha estat abordada amb prou recursos ni sensibilitat per part dels organismes públics. En aquest context, els serveis de companyia s’han convertit en una sortida per a aquells que busquen una connexió humana, encara que sigui temporal o sota un format professionalitzat.

El sistema de salut pública, per exemple, continua arrossegant greus deficiències en el tractament de la salut mental. Les llistes d’espera per accedir a un psicòleg o psiquiatre poden ser de mesos, i sovint, les consultes són massa breus o superficials per abordar problemes reals. Davant d’aquesta manca de suport, moltes persones acaben recorrent a alternatives privades, i dins d’aquestes, el servei d’acompanyants es presenta com una opció accessible, discreta i, sovint, empàtica.

A més, les polítiques socials orientades a combatre la soledat o fomentar vincles comunitaris són escasses i poc efectives. Falta inversió en espais de trobada, programes per a persones grans o solteres, i activitats que promoguin la interacció humana des d’un vessant emocional i social. Sense aquest suport, el sector dels serveis de companyia omple un buit que l’estat ha deixat desatès durant anys.

També cal considerar el context laboral i vital de moltes persones, que viuen immerses en rutines exigents, amb poc temps per socialitzar i amb relacions superficials. Això fa que, en molts casos, es busqui la companyia en locals d’escorts o en grups de Telegram com els de https://escortsbarcelonatelegram.es/. No només per motius sexuals, sinó també per trobar una conversa honesta, sentir-se escoltat o, simplement, per no sopar sol un divendres al vespre.

L’auge dels serveis de companyia a Catalunya no es pot entendre només des d’un punt de vista moral o econòmic. És un símptoma clar d’un problema estructural més profund: la desatenció de les necessitats emocionals i socials per part de les institucions públiques. Mentre no es prengui consciència d’aquesta realitat i s’hi destinin recursos seriosos, aquest sector continuarà creixent, ocupant un espai que hauria d’estar cobert per polítiques públiques efectives i humanes.