Un nou cas de policia infiltrat en els moviments independentistes i socials a Catalunya ha estat descobert recentment a Lleida. Aquest cas s’afegeix a una sèrie d’incidents que han aixecat preocupació sobre les pràctiques d’infiltració de les forces de seguretat a les organitzacions polítiques i socials d’orientació independentista. Tal com es recull en El Nacional, un agent de la Policía Nacional ha estat activament infiltrat en el moviment independentista a Lleida durant diversos anys, amb l’objectiu de recollir informació i influir en les dinàmiques internes de les organitzacions.

L’existència d’aquesta operació encoberta ha estat revelada per una investigació que ha destapat la identitat de l’agent infiltrat. Segons Público, aquest individu es va infiltrar en grups de l’esquerra independentista de la ciutat, establint relacions estretes amb activistes per obtenir informació valuosa sobre les seves activitats. Les seves accions formaven part d’una estratègia més àmplia per controlar i monitoritzar els moviments independentistes a Catalunya, una pràctica que va començar a ser sospitada per diversos col·lectius en els últims anys.

Segons Ara.cat, la identitat de l’agent es va mantenir oculta fins que va ser descoberta per membres d’aquests moviments, que van començar a sospitar de la seva actuació després de diversos comportaments estranys. Aparentment, l’agent havia estat integrat en diversos col·lectius que organitzaven actes en favor de l’independentisme, però també havia mantingut un perfil discreto, sempre cercant informació sensible que pogués ser utilitzada per les autoritats.

L’infiltrat va actuar en grups amb gran impacte social, especialment aquells vinculats a l’activisme juvenil i a les mobilitzacions en defensa de l’autodeterminació de Catalunya. La seva tasca no només es limitava a la recollida d’informació, sinó que també va intentar influir en les dinàmiques internes, fomentant discrepàncies o tensions dins de les organitzacions. Segons les fonts, aquesta pràctica forma part d’una estratègia de control social per part de les forces de seguretat per fer front als moviments que consideren subversius o radicals.

Aquest cas ha posat de nou el focus sobre les tècniques de vigilància i infiltració utilitzades pel Ministeri de l’Interior espanyol, que, tot i la seva oposició a les pràctiques de seguretat, continua apostant per la infiltració com a mecanisme de control en els moviments independentistes. Tal com s’indica a El Nacional, aquesta situació no és un fet aïllat i es suma a altres episodis en què s’ha utilitzat aquesta tàctica per tractar de frenar el creixement de les organitzacions independentistes i les seves protestes socials.

Els grups afectats per aquesta infiltració han mostrat la seva indignació, afirmant que aquestes pràctiques vulneren els drets fonamentals i la llibertat d’associació. En la mateixa línia, alguns activistes han qualificat aquesta acció com un atac directe a la confiança que existeix dins dels moviments socials, que es veuen ara qüestionats per les seves pròpies xarxes internes. Segons Público, els grups independentistes han acusat el govern espanyol de utilitzar el poder de l’estat per desestabilitzar els moviments de resistència i desvirtuar la legitimitat dels seus objectius polítics.

D’altra banda, des de les institucions polítiques, es planteja que l’ús de l’infiltració pot ser justificat per raons de seguretat i per la prevenció de possibles actes violents vinculats a determinats grups. No obstant això, aquesta justificació ha estat àmpliament criticada per aquells que consideren que les accions dels agents infiltrats poden acabar sent una eina de repressió política i un mètode per limitar la llibertat d’expressió i la llibertat d’organització.

Aquest nou cas d’infiltració policial ha desfermat un intens debat sobre els límits de l’estat de dret i sobre la transparència de les pràctiques policials. La revelació d’aquesta informació ha provocat una reacció en cadena dins dels moviments socials, que han promès continuar la seva lluita per la justícia social i els drets democràtics, tot i les dificultats que poden sorgir arran de la vigilància constant. Els activistes veuen en aquests incidents una prova de l’ús de l’aparell estatal per desarticular els moviments d’independència i les mobilitzacions populars que desitgen la independència de Catalunya.